Dissabte 14 de setembre, un equip del Club d'Escacs Platja d'Aro va participar al tradicional Torneig d'escacs per equips "Poble de Vilobí", que aquest any celebrava la tretzena edició. El format és atractiu, amb equips de quatre jugadors competint a un ritme de 15'+3'' a vuit voltes, les sis primeres per decidir en quin tram competirà cada equip a la fase final, i amb una bossa de premis de 2.500€ més lots de productes agícoles. Tant els premis com la feina constant del club local presidit per Felip Mató, fa que equips de la Divisió d'Honor catalana hi presentin les millors alineacions. 30 equips i 141 jugadors, és garantia d'un molt bon torneig. Va ser dirigit per Felip Mató i arbitrat per l'Emili Colls.
El nostre club va presentar un equip de cinc jugadors format per Jordi Díaz Comas, Jordi Álvarez, Juan Sánchez i Vladimir Volkov, amb en Joan Díaz Comas de suplent. Per mitjana d'Elo, aspiràvem al tram d'Elo de 1901 a 2050. 
Tres presidents arribant a la sala de joc.
La meitat de l'equip fent el cafè.
L'altra meitat. (Foto: Jordi Dïaz Comas)
Havíem oblidat de pagar la inscripció.
Expectació per saber el primer aparellament de la jornada.
Amb la finalitat de guanyar el tram d'ELo que ens pertocava, el matí va ser força fluïd. A la primera volta vam guanyar per 3,5 a 0,5 al CE Figueres D, que presentava una alineació amb joves jugadors de la pedrera figuerenca. L'anècdota la va protagonitzar en Vladimir. Després de coronar una dama i amb avantatge decissiu, va veure un mat que no era i el seu jove rival va prendre la cofoia dama aconseguint un final amb només un peó de menys que va conduir a l'empat. 
Vladimir amb tot a favor per endur-se el punt davant del Figueres D.
La segona volta ens va encarar a un rival més complet, el primer equip del CE Santa Eugènia, que per un error de càlcul va passar al tram superior d'Elo i no ens era rival directe pel nostre objectiu. Vam guanyar 3 a 1, cedint dos empats i així vam obtenir un plus d'energia positiva per encarar el matí.
En aquesta posició de la partida Álvarez-Rex, vaig jugar l'espectacular 13. c6 i sembla que totes les continuacions fan guanyador el blanc. Rex va preferir d'entregar la dama per torre i alfil però la seva posició no era la ideal per consolidar-se. El cas és que les màquines aconsellen la simple 13. Ae3 amb avantatge decisiu ja que amb la jugada de la partida podien igualar amb 13..., bc6 14. Axc6, a5!
Vam puntuar massa i de seguida estàvem a la taula quatre, tot i que érem els quinzens favorits. Així, a la tercera volta ens vam trobar al davant el primer equip del CE Foment, amb tres Mestres Internacionals i un Mestre Català. Gràcies a en Juan Sánchez, no vam sortir del tot escaldats. En Juan va fer una partida molt seriosa contra el MI Granados i l'empat va ser el resultat més just.
En Juan amb un final de luxe contra tot un Mestre Internacional.
Amb la visita d'en Carlos Salgado, vam comptar amb un delegat de bandera per només haver de pensar en les partides. I així entràvem a la quarta volta, que ens enfrontava al tercer equip del CE Foment. Vam guanyar per 3,5 a 0,5 i es disparava l'eufòria. La classificació provisional era del tot satisfactòria: estàvem per sobre de dos dels favorits, el CE Cor de Marina de Badalona (antic CE Sant Josep), encapçalat pel Gran Mestre Orelvis Pérez, i del CE Gerunda, comandat pel Gran Mestre Àlvar Alonso. Tornàvem a la taula 4 per trobar-nos amb el CE Barcelona, que després va ser el campió de la prova. El resultat final va ser contundent: 0 a 4 a favor seu. Una derrota que no ens feia mal perquè estàvem jugant massa amunt i no ens convenia de competir contra els favorits ja que el nostre objectiu era un altre i necessitàvem puntuar. Amb l'ànim enfortit, vam anar a dinar a Can Ginesta, en una sala plena d'escaquistes, on vam menjar molt bé i vam ser molt ben atesos. L'anècdota va ser que l'exjugador de futbol de l'Espanyol, Javi Garcia, va entrar al restaurant i en Salva Alarcón del CE Santa Eugènia el va reconèixer, ja que tenen un parentesc llunyà. En Javi també va venir a saludar-nos i va convidar a ratafies els del Santa Eugènia.
De postre, mel i mató, com a homenatge a l'amfitrió.
Amb l'amfitrió, el president del CE Vilobí Felip Mató (Foto: Moisés Urbano)
A la tarda, l'equip es va enfonsar. Tots els bons pronòstics del matí, s'esvaïren de seguida. Qui sap si ho va fer el vi del dinar, les llargues aturades per resultats mal donats que van obligar a refer l'aparellament diverses vegades o bé és que no en sabem més. El cas és que vam rebre un sever correctiu del segon equip del CE Foment (ens van tocar tots tres equips del Foment!) i aquest 0 a 4 sí que ens va fer mal. A més, ja no entràvem al grup de play-off que ens convenia i vam quedar fora dels premis. Les dues eliminatóries següents no ens hi jugàvem res i el nivell competititu va caure al mínim.
En definitiva, va ser una bona experiència encara que la tarda se'ns va fer massa llarga. Per l'any vinent haurem de prendre nota: no hem de puntuar tant al matí i per dinar, aigua. O aigua amb gas.
Text i fotos:
Jordi Álvarez