MITJA PROMOCIO
Diumenge ben d'hora, ens desplaçàvem a Granollers per jugar la sisena volta de la Segona Divisió Catalana d'Escacs. Estàvem avisats per l'equip local, el CE Granollers-Canovelles, que la nostra arribada coincidiria amb l'inici d'una Mitja Marató que impediria el trànsit al centre de la ciutat. Amb en Manel Castellanos ens va donar temps a debatre, entre jugada i jugada, si la Mitja Marató era la part del principi o la del final. Ell defensava que era el final, perquè si no no arribarien mai a meta i jo defensava que era la part del principi, perquè si no, mai no sortirien. El cas és que l'equip local ens podia presentar una alineació molt forta i sabíem que la seva classificació a la lliga és força enganyosa. Nosaltres ens presentàvem amb l'esperança de seguir lluitant per la promoció d'ascens després de gestionar les baixes d'alguns titulars, i finalment hem pogut presentar una alineació amb garanties. Tot i així, a mig matí ja anàvem amb un tres a zero en contra. Gnydka (5) no va poder defensar un experiment a l'obertura que el deixava amb el rei al centre i sense espai de maniobra; i els Volkov, pare (9) i fill (10) desaprofitaven partides amb avantatge, almenys vist des de fora. Les altres sis partides, però, pintaven bé, si més no per l'actitud no verbal dels nostres jugadors. Així, en breu, Romanov (6) guanyava, com també el MI Bobadilla (2) i el nostre cap de files, MI Gutenev (1) qui també feia caure el seu rival, el MI Rojas, després d'un atac incessant pel flanc de rei. Completàvem la remuntanda els Jordis, gairebé acabant al mateix moment, com en alguna altra jornada. Jordi Díaz (8), amb blanques, castigava el seu adversari des de l'obertura amb tot d'artificis tàctics que d'un bon principi ja li garantien de jugar amb dues peces i peó per torre. I en el meu cas (7), ja a l'obertura tenia un parell de peons d'avantatge però el meu rival va saber trobar les línies més incissives fins a arribar a igualar, tot i el desavantatge material, però la pressió del rellotge va ser funesta. Ens plantàvem amb un 3-5 a la una del migdia, mentre a fora, els granollerins gaudien d'un esplèndid dia de sol badant a la magnífica terrassa del Casino Club de Ritme. Amb l'empat assegurat, esperàvem unes taules d'algun dels dos taulers en joc. En Manel (4), havia rebutjat una oferta de taules quan el resultat del matx era incert i després de jugar a guanyar, es va empescar una posició on el seu rival no podia progressar. Signat l'empat i, a consequència, el triomf en el matx, quedava la partida de MF Salgado (3) qui amb negres tenia una posició que de bon principi era guanyadora, després d'infiltrar-se en les caselles blanques centrals i plantar un peó passat i protegit a d3. Al final van arribar a una posició que probablement era d'empat i, sense la pressió del resultat global, van acordar unes taules que ens feien guanyar per 4 a 6, fet que ens apropa més a l'objectiu de disputar la promoció d'ascens a falta de només tres partits. De tornada, vam haver de fer una mitja marató per arribar fins al cotxe i ser a temps d'arribar a l'estació de trens de Sils perquè jo pogués agafar un tren a l'hora. De camí, Salgado ens va recordar una llei de Murphy que diu que si arribes abans d'hora, el tren no arriba puntual. I així va ser!
Per Jordi Alvarez
