CRÒNICA IX RONDA 2018
Crònica de la darrera ronda amb desplaçament a un club que desconeixíem i que es troba a la zona olímpica i d’aquí l’encertat del seu nom, VILLA OLÍMPICA, a més ens van rebre de forma molt cordial amb beguda i esmorzar per tots els jugadors.
Per fi s’acaba aquesta temporada la segona a la Segona Divisió Catalana, i repetim el tercer lloc (i primer gironí fet nou, doncs la passada ens va guanyar el Gerunda B qui va aconseguir contra tot pronòstic guanyar al Tarragona al play-off d’ascens a Primera Divisió) assolit a l’anterior campanya, tot i que amb un altre gust doncs a l’anterior l’objectiu era l’ascens i aquesta donada la perenne manca d’efectius durant bona part de la temporada la fita era assolir la permanència, i amb molt de patiment després de les tres inicials derrotes, amb Granollers, Tordera i Sabadell B, totes elles amb manca de jugadors/es, doncs comptem amb dues fortes jugadores, que han fet punts importants per l’equip Baira dues taules en dues partides defensant el primer tauler i Naruna 3’5 de 4 defensant el novè i desè tauler.
Aquesta ronda ens hem vist compel·lits a confeccionar novament un equip de circumstàncies, només hem pogut comptar amb 14 jugadors, un dels quals només ha pogut jugar 1 partida, 3 més únicament dues partides i gràcies perquè eren decisives i únicament un jugador ha participat en tots els matxos, en Juan Sánchez que ja porta quatre temporades complint amb la partida del diumenge, necessitem més jugadors com ell que tot i les dificultats entén que el diumenge durant el per equips és sagrat, tot i problemes personals aconsegueix jugar la majoria de partides. No és un retret a la resta de jugadors és que tenim el que tenim i no podem fer més, esperem que la fornada futura de la pedrera d’en Carlos Salgado comenci a arribar per ajudar.
Em sap molt greu algun comentari a les xarxes, especialment el de gent propera i de la qual em sento més que saludat i un pèl menys que amic però que se que parlant la gent s’entén. Hem fet el que estava al nostre abast per no perjudicar a tercers però els punts i la classificació final és mèrit o demèrit de cada equip, a títol personal jo hagués jugat la meitat de les vegades i finalment he fet més d’un esforç per jugar-ne 8 rondes, i a la darrera em venia molt de gust anar a San Sebastián però ho he hagut de posposar per manca de jugadors disponibles i tots amb excuses molt contundents, feina amb viatges a Rússia, Xina i en Didier que es mereixia i havia demanat un descans a la darrera i no el podíem obligar a venir, més comptant que ha estat el “PICHICHI” de la temporada amb 6’5 de 8, seguit d’en Felipe amb 5’5 de 8.
L’any que ve plantejarem novament que fer si ens segueixen mancant jugadors i esperem que no patim per fer 10 jugadors competitius a cada ronda.
Salut i escacs i avui un record per l’amic i bona persona que ha marxat amb la Caissà dels escacs en Joan Juny, dep.
por Jordi Diaz Comas