Contact center: +34 (660) 020-960 - Email: info@platjadarochessclub.cat

Breu Història del Club d’Escacs a Platja d’Aro

A cura de Màrius Lleget i Cabedo 

INTRODUCCIÓ

Aquesta breu història constarà de tres capítols, espai suficient per a que quedi reflectida amb dignitat, una moguda col·lectiva, que vaig tenir l’honor d’encapçalar i que recordo amb un cert orgull... 

Tot va començar a principi dels anys vuitanta del Segle passat quan, unes quantes persones amb inquietuds i ganes de fer coses, varen començar a reunir-se, ara a Castell d’Aro, ara a Platja d’Aro. Les «inquietuds» en qüestió apuntaven en la necessitat de «de fer poble», de posar les bases, els fonaments envers la consolidació d’una vila amb present i futur, on no tot passés pel «fet turístic» que tot ho absorbia, que «tot ho triturava»... 

Les «ganes de fer coses» consistien en projectar el què i el com per a iniciar un procés irreversible en aquesta direcció, almenys pel que feia a Platja d’Aro, l’immens Monstre turístic cara enfora, veritable Ciutat Dormitori de Sant Josep a l’octubre de cada any cara endins, un semi-desert la resta de l’any, al llarg i ample de l’interminable hivern on la majoria dels treballadors que hi venien a «fer la temporada», marxaven a llurs llocs d’origen fins a la Setmana Santa de l’any vinent... 

Tot va començar a principi dels anys vuitanta del Segle passat quan, unes quantes persones amb inquietuds i ganes de fer coses, varen començar a reunir-se, ara a Castell d’Aro, ara a Platja d’Aro.

La realitat és que una bona part d’aquests treballadors i petits empresaris de temporada desitjaven quedar-se a viure-hi tot l’any a Platja d’Aro, però els era del tot impossible, una veritable aventura amb molt a perdre-hi i ben poc a guanyar... L’Ajuntament només tenia ulls pel Foment del Turisme, llevat el petit nucli humà conformat, principalment, per Manel Duran, Jaume Esteve, Albert Mon, la Maite i la Quima i tot un seguit de bones persones a les que ben aviat em vaig vincular dins l’agrupació socialista de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i, cal dir-ho per a fer honor a l’estricta veritat, també per bastanta altra gent del poble, més enllà de l’afinitat política que podia ser la seva en aquells temps... 

Un bon grapat de persones començaren a fer reunions i projectes... Recordo algunes reunions a Castell d’Aro i d’altres a Platja d’Aro amb Pere Barreda, Cecilio Blanco i la seva companya, Jordi Sánchez i Salvador Solé i les seves companyes respectives, Francesc Casals, un servidor i la meva companya. Projectàvem que el Carnaval i un seguit de festes que calia recuperar, fossin també del i pel poble, amb la participació i la implicació de la gent... 

DSC04053-1El pes del fet turístic, al nostre parer i al parer de molts altres cercles de gent que es reunien i projectaven en direccions similars o, si més no, complementàries, principalment provinents del sector de l’Hosteleria, no podia pas ser un obstacle impossible de salvar: calia trobar la manera d’assolir que «crear espais per a fer i consolidar poble» no fos incompatible amb el desenvolupament del fet turístic com a principal element per tal de «fer bullir l’olla». 

Així és com un dia, crec que l’hivern del 1983, en una reunió restringida que va tenir lloc al Bar Ton, vaig plantejar la possibilitat de donar classes d’escacs als nens i nenes de l’escola pública de la Vall d’Aro com a primer pas envers la possibilitat de que la pràctica dels escacs, qui sap si a partir de la creació d’un Club i d’una Escola d’escacs, passés a formar part, d’aquest sentir, d’aquesta necessitat de fer de Platja d’Aro, també una població normal, amb inquietuds i preocupacions de gent normal que, a més a més de treballar com uns camàlics en temporada turística, comencessin a formar part d’una comunitat on «s’hi pugui néixer, créixer, viure i morir amb dignitat» (aquestes foren exactament les meves paraules de cloenda de l’exposició que acabava de fer als presents) que érem en Jordi Sánchez i Salvador Solé, Pere Villarrubies i jo. 

En Quimet Bona era membre de la Junta del Casino de l’Avenir Fanalenc. Em varen convidar a diverses reunions de Junta i, el 1987 es va posar fil a l’agulla en la creació del Club d’Escacs l’Avenir Fanalenc. Els tres anys de classes a l’escola pública de la Vall ja havien començat a donar els seus fruits, doncs nens com el meu fill Sixte, en Santi Clara, Jordi Díaz Comas i un bon grapat de més petits que ells, on hi havia nombrosos fills de les germanes Coromines, havien fet molts progressos...

En aquells temps jo jugava en el Club d’Escacs Guixolenc, un dels clubs històrics de les Comarques gironines i regentava la Llibreria Neptuno al bell mig de les Galeries del mateix nom, com a treballador d’una multinacional (la SGEL) Ben a prop hi havia el Bar Bona i l’Hotel Bona que havia inaugurat feia ben poc. En el Bar Bona, en Quimet (l’amo) i Ortega Monasterio acostumaven a fer-hi, bastant sovint, la partida d’escacs. Els vaig parlar del projecte i en Quimet Bona pare, estava entusiasmat i va oferir el seu Hotel per a que hi féssim un torneig i així ho vàrem fer el 1984. El torneig el vaig guanyar jo amb el 100% dels punts! Va servir, sobretot, per a que entrés en contacte amb Patrick Beau (fill de la Marisa, persona molt coneguda a Platja d’Aro), amb un anglès de nom Skinner, Antonio Pulido i en Montalvo de Sant Feliu de Guíxols però que no volien saber res del «Casino dels Senyors» (que és on hi havia el Club d’Escacs Guixolenc) i amb persones de Platja d’Aro que els agradaven els escacs, com en Jaume Rossich, en Flores, un tal Ross, ciutadà alemany que residia llargues temporades a Platja d’Aro. Participaren una trentena de jugadors (majoria de Platja d’Aro) i jo n’era també l’àrbitra! 

En Quimet Bona era membre de la Junta del Casino de l’Avenir Fanalenc. Em varen convidar a diverses reunions de Junta i, el 1987 es va posar fil a l’agulla en la creació del Club d’Escacs l’Avenir Fanalenc. Els tres anys de classes a l’escola pública de la Vall ja havien començat a donar els seus fruits, doncs nens com el meu fill Sixte, en Santi Clara, Jordi Díaz Comas i un bon grapat de més petits que ells, on hi havia nombrosos fills de les germanes Coromines, havien fet molts progressos...

DSC04050DSC04052DSC04053 1DSC04058

Arribat aquest punt he de dir que la col·laboració d’en Quimet Bona (pare) i la implicació dels seus fills va ser decisiva, almenys, en un primer temps, així com la participació molt activa i sempre positiva d’en Salvador Solé. 

El material, taulers, peces i rellotges ens els deixava el Guixolenc i així varen començar entre el 1984 i el 1986 les primeres passes envers un Club d’Escacs que si no recordo malament es va registrar a la Federació Catalana d’Escacs a les comarques gironines el 1987, amb el nom de Club d’Escacs l’Avenir Fanalenc de Platja d’Aro... La delegació comarcal de la Federació Catalana d’Escacs ens va lliurar, aleshores, abundant material, a banda els preus molt socials de tot el que vàrem comprar per a poder començar en condicions a treballar, a fer Club d’escacs i a aportar el nostre gra de sorra a aquella gran necessitat d’anar fent poble...

Des de Tarragona, a 2 de febrer del 2015,>

Màrius (continuarà) 

CLUB D'ESCACS PLATJA D'ARO

C./Marina, 7,    17250 Platja d´Aro (GIRONA)

+34 (660) 020-960

+34 (636) 439-036

info@platjadarochessclub.cat

ESCOLA D'ESCACS COSTA BRAVA

Col·labora:

AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D’ARO

+ 34 (636) 43-90-36

escola@eecb.cat