31 Març 2019

Després de ser segons a la lliga regular, aquest diumenge ens tocava la primera prova per mirar d'arribar a la Primera Divisió catalana, disputant la promoció d'ascens. De bon matí teníem quatre paranys. Un és que cada any amb el canvi d'hora, és tradició que algun escaquista s'adormi. Ara que els mòbils ens fan tota la feina, no hem hagut de patir cap ensurt. Un altre és que la Volta Ciclista a Catalunya es disputava a Barcelona i la jornada s'ha desenvolupat ben a prop del local de joc. Però tampoc hem patit cap ensurt, ni per arribar ni per sortir. Un altre era que la previsió meteorològica no ens augurava res de bo. Però no ens ha plogut enlloc. I finalment, el parany més important era el nostre rival, el Club d'Escacs Comtal, que també havia estat segon a la lliga regular i lluitava pel mateix objectiu que nosaltres. Cap dels dos clubs ha presentat el dream team i si hem de creure els ràtings personals, ambdues alineacions eren força semblants però nosaltres un pèl més fluixos pel darrere. Si haguéssim jugat a casa, hauríem pogut donar un cop d'efecte: l'excampió del món Anatoli Kàrpov ha estat aquest cap de setmana a Platja d'Aro i la seva presència a la sala de joc hauria estat possible. 

El primer en acabar ha estat el MF Carlos Salgado (3) després d'acordar un empat. Pel costat positiu, sempre va bé que un de l'equip estigui lliure per fer el seguiment del matx i tenir-nos informats. Al meu costat, Romanov (5) tenia la partida molt ben encarada de bon principi. Del MI Jorge Bobadilla (2) només podíem esperar una victòria, per mèrits seus, perquè ha guanyat totes les partides que ha jugat, nou de nou! Naruna Chan (8) també havia guanyat totes les partides i l'estadística ens informa que sempre que ha jugat durant tota la història del club, l'equip ha acabat vencent. Les altres partides eren dubtoses. En Jordi Díaz (7) estava amb poc espai i pressionat i MF Gennady Kozloz (1) tenia l'enroc esventregat i les peces del rival damunt del seu rei. Finalment, Vladimir Volkov (9) i Josep Font (10), anaven fent. Tot plegat, no n'hi havia per tirar coets però tampoc per ensopir-se. Feia aquesta anàlisi quan la meva posició era aquesta (5), amb blanques i mitja hora més de rellotge:

 

Comtal bona

 

Després que Kozlov signés la seva planilla, estava convençut que havia perdut. Negror, molta negror. Acabat el matx, vaig saber que havia aconseguit enredar el seu rival! Tot seguit, no vaig poder seguir les incidències del partit perquè el meu rival s'havia llençat a trobar petroli i em van començar a perseguir els fantasmes. Així que reproduiré la retransmissió que Carlos Salgado feia en directe via Whatsapp:

 

[12:34] Pinta bien el match

[12:35] Vamos ganando 2.5 a 1.5 y lo q queda está bien

[12:35] Ganaron Kozlov y Romanov, yo tablas y perdió Manel

[12:45] Ganó Jorge, 3.5 a 1.5

[12:51] Ganó Naruna, 4.5 a 1.5

[12:52] Nos falta medio punto porque por Holandés ganamos

[13:01] Perdió Vladimir. 4.5-2.5

[13:05] Genial Font, q tenía calidad de más,  la ha devuelto para llegar a un final de damas ganado.

[13:08] Jordi A dos peones de más ganado

[13:08] Jordi DC partida para super compleja. El rival se ha visto obligado a forzar y ahora no se sabe q va a pasar

[13:11] Sólo medio más... se está haciendo esperar

[13:16] Jordi DC perdió 4.5-3.5

[13:19] Nos sigue faltando medio. Las dos q quedan con material de ventaja.

Font final de damas con peón de más, ya no tan ganado pero imperdible.

Jordi A final D y T con dos peones de más, le están jaqueando pero tampoco debería perdee

[13:27] Jordi A se ha liado. Ahora es tierra de nadie

[13:27] Vamos Font!!!!!

[13:29] Font cambia damas para llegar a un final... de damas y ganar brillantemente

[13:30] Carlos Salgado: 5.5 a 3.5 !!!!

[13:30]  Falta Jordi A q me da dolor de cabeza

 

De fet, en Carlos m'havia avisat que amb un empat meu en fèiem prou per guanyar i de cop estava ben perdut i sense temps. El drama intern era majúscul. Per dins em veia a venir que per culpa meva no podríem continuar competint i a sobre després de portar una bona partida amb avantatge decissiu. Superat el tràngol i amb els nervis encara a sobre, victòria decisiva de Josep Font i foto de record sense la connexió moscovita. I ara a esperar el darrer rival: o el CE Sitges o el CE La Lira de Barcelona. Demà al vespre ho sabrem.

Per Jordi Alvarez