Contact center: +34 (660) 020-960 - Email: info@platjadarochessclub.cat

 

PARTE II

Vàrem tornar a pujar de categoria: de segona a primera provincial Han passat molts anys i el lector pot pensar que vàrem fitxar gent... Doncs no! El nostre èxit seguia procedint del treball dels divendres al vespre i els dissabtes al matí al Casino de l’Avenir Fanalenc, on cada vegada hi venia més gent i més cantera infantil. Això sí, vàrem anar incrementant les fitxes federatives: si havíem començat amb lo just, ara teníem més jugadors federats. Aquí cal saber que tots eren socis del Club d’escacs, és a dir, participaven de la seva tasca social, per bé que la majoria no tenien fitxa federativa i doncs, no competien més enllà de les taules, cadires i parets del Casino...

La petita Junta Directiva que jo presidia, decidia en tot moment el què i el com pel que feia al desenvolupament del Club d’Escacs des del punt de vista dels seus objectius pedagògics i socials, també en el terreny de la competició.

Aquell curs 1989-90 havíem federat en Josep Maria Albertí, en Pablo Armenta, en Jordi Díaz, en Pere Vidal, Juan Herrero (un xicot de divuit anys que venia de Sant Feliu amb Antonio Pulido), un germà d’aquest darrer i uns quants menuts més... També s’havien incorporat al club en Salvador Masnou (Misha) i en Patrick Beau que ja venien feia temps i que ara havien fet el pas de competir amb nosaltres.

Aquell curs 1989-90 havíem federat en Josep Maria Albertí, en Pablo Armenta, en Jordi Díaz, en Pere Vidal, Juan Herrero (un xicot de divuit anys que venia de Sant Feliu amb Antonio Pulido), un germà d’aquest darrer i uns quants menuts més... També s’havien incorporat al club en Salvador Masnou (Misha) i en Patrick Beau que ja venien feia temps i que ara havien fet el pas de competir amb nosaltres.

Tots havíem fet algun que altre torneig individual per tal de pujar de categoria. Així, per exemple jo ja era preferent, en Jordi Díaz era segona, com en Raurich i Armenta, en Mischa era un primera i en Patrick Beau que era segona va passar a primera categoria aquell any. Amb la qual cosa, el primer equip el conformàvem jo a primer tauler, en Misha a segon tauler, en Patrick Beau a tercer, en Raurich feia el quart i Armenta el cinquè. I al B, en Jordi Díaz feia el primer tauler, Pulido el segon, Josep Maria Albertí el tercer i després, els germans Estanyol, el meu fill Sixte...

Vàrem poder doncs, inscriure un equip C. Quan faltava un jugador al primer equip, en Jordi Díaz era el primer suplent...

El curs 1990-91, vàrem inscriure quatre equips. Havíem enfortit el primer equip amb l’ingrés de l’avi Sureda (preferent que venia del Dr. Pasqual de Llagostera que finalment s’havia dissolt) L’avi Sureda estava lluny de ser el jugador que havia estat: l’edat li passava factura però tenia una voluntat de ferro i lluitava com un condemnat per a superar-se. Tenia un molt fort esperit d’equip i era una bellíssima persona, pausada, serena, que inspirava confiança i donava serenor a tothom.

Jo vaig seguir al primer tauler i en Sureda feia el segon, en Patrick Beau va passar a tercer tauler, en Jordi Díaz feia el quart tauler (ja era tot un primera!, ho comentaré més endavant això!) en Mischa cinquè, Raurich sisè, Armenta setè i completàvem el primer equip amb els jugadors disponibles. Però havíem inscrit un B (que va pujar a segona provincial!), un C i un D... El primer equip era prou bo per a mantenir sense problemes la categoria però jo tenia molt clar que no era prou fort com per pujar a Preferent! La sorpresa va venir del segon equip que va quedar guanyador provincial a tercera!

Però en tot i per tot era un any de transició, això sí, molt profitós per a joves del poble com l’Albertí i en Pablo Armenta. També pels menuts que ja no ho eren tant, com en Sixte, en Jordi Díaz, els germans Estanyol. La Emma Clara! En qualsevol cas, teníem un molt bon ambient que començava a ser l’enveja de tot el Baix Empordà: molt jugadors s’oferien per a venir a jugar amb nosaltres! I no demanaven res!

Jo els deia:

Paciència, tot arribarà però ens cal consolidar aquest bon ambient i fer més poble i pujar molt més el nivell de joc de la nostra mainada sinó, aquest club serà la flor d’un dia i el que volem, almenys el que jo vull és que a Platja d’Aro es jugui molt a escacs, no solament al club sinó també a cada bar, a tot el poble i que a l’escola acabem assolint aules i medis per a ser l’exemple del potencial que els escacs poden arribar a representar per a la mainada del nostre país! Per a la seva bona educació! Per a l’enriquiment de les seves neurones, per a la matèria gris d’una joventut que només hauríem de concebre SANA!

El cas és, però, que també vàrem fer un molt bon paper competitiu, mantenint el primer equip a Primera Provincial, pujant el B a Segona... Vàrem incrementar significadament els socis federats...

Vaig poder passar un acord amb L’Ajuntament i ens varen comprar taules amb tauler incorporat i peces de gran qualitat! També vàrem consolidar un acord per a que el primer equip jugués la competició de la Primera provincial en una sala del Palau d’Esports i de Congressos...

Aquell any vàrem participar a moltes competicions individuals i els nostres jugadors milloraven la llur categoria individual. També vàrem consolidar el campionat social del Club.

El Club d’Escacs l’Avenir Fanalenc de Platja d’Aro ja era un club consolidat i conegut a les comarques gironines. Jo tenia un bon amic de molts anys a Barcelona, que coneixia jugadors professionals. Gràcies a ell vaig poder entrar en contacte amb el gran Miquel Illescas i ens vàrem fer prou amics.

Això va ser determinant per a que s’entengui tot el que vàrem assolir posteriorment, a partir del Club d’Escacs però ja no solament com a Club sinó com a poble! Amb una col·laboració i implicació remarcable del sector de la Hosteleria... La veritat és que, en recordar-ho ara, tant de temps després en escriure aquestes línies, em venen tantes coses bones a la memòria!

Al acabar l’any vàrem decidir que enfortiríem el primer equip per a pujar més amunt, a la Preferent dels Escacs a Catalunya! El club ja comptava amb més de quaranta jugadors federats. En un parell de reunions de Junta Directiva de club, jo vaig exposar les virtuts i els riscos que comportava el fet de plantejar-nos l’ascens de categoria i la creació d’una escola d’escacs amb dies i hores i medis i monitors un xic remunerats.

Cal saber que jo havia decidit PRESENTAR-ME A LES ELECCIONS MUNICIPALS, dins la llista del PSC i recordo com vaig comentar que, en el supòsit d’assolir la regidoria de Cultura, Esport i Joventut, hauria de prendre certes distàncies, ja no podria seguir com fins ara, implicat fins el coll amb el Club d’Escacs i el Platja d’Aro Fútbol Sala (també jo havia encapçalat amb en Ton Esteva el seu naixement, consolidació i projecció, amb el suport posterior del Doctor Lluch...)

En Quimet Bona (pare) que ja hi havia estat a l’Ajuntament em va recolzar i, finalment, vàrem decidir que abans de que es constituís el nou Ajuntament, tant si jo entrava en l’equip de govern com si no, calia deixar les coses clares i un organigrama precís per tal de garantir la continuïtat del club d’escacs i la seva possible projecció fent el salt a categories més importants...

Havíem, sota la meva batuta, abordat totes les qüestions que venien al cas pel què feia al perill real que representaria la postulació a una certa ambició «que podria obrir la porta a la professionalització parcial del primer equip» i que ens calia prendre mesures correctores contra tot el que pogués desembocar en el deteriorament o l’abandó de tot el contingut pedagògic i social que havien conformat el naixement i consolidació del nostre projecte, sempre en harmonia i amb «el desig de fer poble»...

Vàrem fer el següent disseny:

  1. Un primer equip amb aspiracions per a pujar a Preferent.
  2. Un segon equip que es plantegés l’ascens a primera provincial.
  3. Tercer i quart equip per a que els joves i infantils puguin anar progressant
  4. Estructurar una Escola d’Escacs amb un monitor que cobri fins on es pugui arribar, incrementant els dies i les hores de classe
  5. Participar a totes les competicions extraescolars amb la mainada de l’escola d’escacs (aquí, vull recordar que la Vall d’Aro, durant tres anys va senzillament arrasar)
  6. Projectar esdeveniments d’escacs importants al municipi tot i continuar amb els campionats socials del club i torneig com el que havíem fet a l’Hostal Marina amb mi estrenant-me com a àrbitre titulat dins la Federació Catalana d’Escacs (aquí cal ja exposar que en els tres anys següents, vàrem organitzar un Campionat absolut Juvenil de l’Estat espanyol a l’Hotel Guitart, on en Jordi Díaz hi fou invitat i on va assolir taules amb el més menut de tots, un tal Vallejo, que posteriorment ha estat i és un dels millors jugadors espanyols de tots els temps); un torneig d’altíssim nivell, amb GM i MI al mateix hotel, torneig que coincidia amb la Festa de la Cervesa de Platja d’Aro, on vaig poder fer amistat amb el gran Bellón, amb Mellado, Comas, etc...; Una setmana d’escola d’elit d’Escacs, a cura de l’inigualable Jesús De la Villa, on varen participar les millors joves promeses de les Comarques Gironines, com en Busquets i la Mònica Vilar de l’Olot, en David Carrasco del Girona, en Manel Castellanos, Serra i Alfred Mont del Guixolenc i d’altres que no recordo els noms, amb en Sixte Lleget i en Jordi Díaz de Platja d’Aro que hi foren convidats; un torneig important a l’Hotel Aromar i un altre a l’Hotel Cosmopolitan, ambdós destinats a que joves amb talent i adults poguessin optar a pujar de categoria individualment i a millorar l’ELO...

Ho he volgut remarcar ara perquè l’Hotel Guitart Platja d’Aro, va allotjar gratuïtament i va fer preus increïbles, cedint sales i totes les seves instal·lacions a molta gent que quedaren bocabadats (recordo el sopar de cloenda del Juvenil Absolut d’Espanya amb la presència de R. Toran President de la Federació Espanyola d’Escacs, pares dels juvenils vinguts d’arreu d’Espanya, on vaig fer un discurs encès que va posar en boca de Toran en la seva intervenció: «Marcharé de aquí con nostalgia. Os recordaré siempre porque jamás he asistido a organización y ambiente semejantes. Y a ti, te lo tengo que decir: ¡Monstruo, eso eres, tío, eres genial!». No recordo el nom del gerent del Guitart, amb qui vaig tractar. Però des d’aquest escrit, el més sincer record i homenatge pel tracte rebut! De la mateixa manera en Jordi Comas, oncle d’en Jordi Díaz sempre ens va tractar molt bé, facilitant i a vegades sense voler cobrar serveis, ni res...

Sé pels jugadors d’elit que varen freqüentar assíduament Platja d’Aro en aquells anys, que el tracte que reberen del comerç, de tota la Hosteleria, de la gent de Platja d’Aro, no l’havien rebut mai enlloc! I en vull deixar constància.

I no puc acabar aquest apartat sense fer una menció especial per a Miquel Illescas i Jesús de la Villa: Qui no recorda la simultània que varen fer als carrers de Platja d’Aro, amb la dificultat afegida de que l’un feia la primera jugada a cada tauler i l’altra la segona i així fins al final d’una simultània de més de seixanta taulers amb molt pocs «jugadors de cafè» i molta gent federada!

Varen perdre dues partides i varen cedir algunes taules. La resta ho varen guanyar tot!

Continuar...

CLUB D'ESCACS PLATJA D'ARO

C./Marina, 7,    17250 Platja d´Aro (GIRONA)

+34 (660) 020-960

+34 (636) 439-036

info@platjadarochessclub.cat

ESCOLA D'ESCACS COSTA BRAVA

Col·labora:

AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D’ARO

+ 34 (636) 43-90-36

escola@eecb.cat